ACCEPTACIÓ I PROVES

L’endemà de la noticia, començava al període d’assimilació de la nova situació. I varen començar les preguntes: què es el millor que puc fer?......On hem faré les proves?............, on m’operaré?............, a qui podia consultar perquè m’ajudes i orientés que era el millor a fer?..........., el cert es que tot eren dubtes. Va venir la Mònica (neboda) per veure’m i varem estar xarrant d'algunes possibilitats (ella ja havia estat consultat abans). De moment l’únic que estava clar era que si no canviava de parer, el dia 10 (dijous) tenia hora per a fer-me el TAC i em donaven el resultat a l'Hospital Gral. de Catalunya, i el mateix dia el cirurgià i la Dra. Modolell em deien quins eren els passos a seguir.

I mentrestant, vaig començar a fer trucades a totes les persones que m’estimo i amb les que volia compartir la meva nova situació (tal i com he dit abans, havia decidit que volia compartir-ho i parlar-ne obertament), i vaig pensar que això m’ajudava a acceptar la malaltia i a afrontar-me amb ella.

La paraula CÀNCER.

Vull fer una menció especial, a l’important que va ser per a mi, poder pronunciar la paraula tan temuda que es CÀNCER. Les primeres converses que vaig tenir, no l’utilitzava, hi havia una sensació estranya que no me la deixava pronunciar (pànic). Però vaig pensar que havia de fer l’esforç de pronunciar-la perquè aquesta seria la manera més ràpida per acceptar i adaptar-me en el repte que tenia davant. D’ençà que vaig començar a incorporar la en el meu vocabulari, el valor d’aquesta paraula es va minimitzar i això ajudava també a començar a veure fils d’esperança. Jo ja no li tenia por a la paraula, i també era una manera de normalitzar-la primer en el meu entorn i després amb la resta de persones amb les que parlava d’aquest tema.

El suport de la família i els amics.

També vull fer una menció especial a l’ho afortunada que em vaig sentir en aquells moments per la “cadena de solidaritat” que es va fer al meu voltant. Ara, després d’un any, encara ho valoro més. Les trucades i visites que vaig rebre per part de la família i amics, van ser tan importants per a mi, que es el millor record que tinc d’aquells primers dies. “Estem amb tu germana”, “estem amb tu tieta”, “estem amb tu Pepa”........... Moltes vegades he pensat en aquelles persones que no tenen aquest acompanyament i ben segur que si sabes d’algú, no dubtaria ni un segon en oferir-li el meu suport i ajut.

Reaccions.

Es molt curiós, la diversitat de reaccions que he observat en tot el procés, però ara faré referència a algunes dels primers dies.

“Hem de fer que es distregui” això devien pensar els que m’envoltaven, perquè així ho van fer. Va ser molt important i bo per a mi que entre tots em proposessin coses a fer per mantenir la meva ment distreta.

“Bé, que es això tan important que ens has de dir”. Recordo aquell moment i no puc evitar emocionar-me. Ens varem ajuntar una part de la meva família per a dinar tots plegats (l’altre estava de viatge i encara no sabien res). En Pablo (nebot) va arribar a prendre cafè i quan portava una estona, suposo que estava neguitós i no sabia ni que fer ni que dir i de sobte, en un silenci, va deixar anar la frase. Tots ens vam quedar que no sabíem que dir i quan vaig reaccionar li vaig explicar, no amb massa paraules, perquè la veu no em sortia. L’estimació i la bona fé que vaig rebre, m’es difícil explicar-ho amb paraules.

“Hola tieta Pepa........”, era la veu de la Noa (re-neboda). Tots sabien que aquella veu hem donava molta alegria i em feia molt feliç. I em trucava molt sovint. ¡¡¡ Si sabessis Noa el que m’ha ajudat la teva veu en moltes ocasions ¡!!!

“Pepa................(es va produir un silenci, era la Paqui –cunyada-, havien tornat del viatge) , no va poder continuar i va haver de substituir-la l’Anna (neboda), volia dir tan aquell silenci forçat....... Al cap d’una estona ja varem poder parlar tranquil·lament.

Durant tot l’any aniran sortint moltes altres, que per a mi en servit per enriquir el meu coneixement respecte a la diversitat de reaccions de les persones envers al mateix sentiment.